Manifestació 3 d’Octubre i discurs d’Abel Cutillas
Catalans, no ens deixen arribar a plaça Catalunya perquè hi ha una acampada de suport a Pedro Sánchez.
La campanya electoral ja ha començat. La nostra també. La nostra no és una campanya electoral, és una campanya política. La política catalana comença ara i aquí.
Aquesta manifestació, com tots els actes polítics, com tots els discursos, com totes les propostes que fem, està pensada per un milió de catalans. Hi ha un milió de catalans que històricament han defensat aquest país.
Un milió de catalans que va defensar la llengua i la cultura durant 40 anys de dictadura castellana. Un milió de catalans que l’11 de setembre de fa 50 anys van sortir al carrer a Sant Boi. Un milió de catalans que no es va empassar la mentida de la transició i la mentida de l’autonomia, que va mantenir la flama de l’independentisme, que va mantenir la flama de la pàtria.
Un milió de catalans que a partir de l’any 2000 van decidir que no volien formar part del passat, que volien formar part del futur, que no hi cabien a l’autonomia. Un milió de catalans que al 2009 van començar les consultes per la independència. Un milió de catalans que al 2010 en bloc van passar del catalanisme a l’independentisme. Un milió de catalans que va desbordar el procés, la trampa que havien preparat els partits per l’independentisme.
I els catalans ho van desbordar. I els catalans van rebentar l’autonomia. Som els catalans els que hem acabat amb tot això. Som els catalans!
Aquesta manifestació, aquesta i totes les que vindran, està pensada perquè aquest milió de catalans torni a sortir al carrer. Aquest milió de catalans està captiu dels partits processistes. Aquest milió de catalans que va entrar el 2010 al carrer ha de tornar a sortir per la mateixa porta.
Per això avui aquí, i a totes les que vindran, volem donar l’oportunitat a tot el país, a tots els catalans, a anar més enllà, a fer un pas més enllà, a sortir del processisme, a sortir de l’autonomisme.
Mentre estava organitzant aquesta manifestació, tothom em preguntava: qui sou? Qui sou? Qui som? Som els catalans! Som els catalans de sempre!
I mentre estava organitzant aquesta manifestació em preguntaven: quants sou? Quants som? Som tots! Som tots els catalans que tenim els drets polítics prohibits! Som tots els catalans que estem políticament indefensos perquè els partits ens han traït. Tots els catalans! En aquesta manifestació hi ha d’haver tots els catalans!
Perquè és tots els catalans que hem de fer néixer la política catalana, una política que no existeix. Durant 150 anys només s’ha fet folklore, no s’ha fet política. 150 anys de catalanisme que ja no serveixen per res. 150 anys de catalanisme que s’han de superar, i hem de començar a fer política de veritat, perquè no ens podem permetre un altre segle fent l’imbècil.
Els catalans hem de començar la disputa pel poder. Els castellans han començat la seva campanya electoral. I nosaltres, què estem fent? Nosaltres estem construint la política catalana. No estem construint un partit. No estem construint ni tan sols un moviment. Estem canviant la relació dels catalans amb el poder. Estem aprenent a tractar amb el poder. Perquè l’únic poder que hi ha a Catalunya és el poder dels catalans.
(El públic: «Expulsions! Expulsions!»)
Clar que sí, expulsions. I començarem per expulsar les oligarquies del 39 i de la transició. Perquè la descolonització ha d’anar de dalt a baix. La descolonització començarà per les elits del 39 i de la transició. Per les elits colonials i pels seus titelles. Pels seus col·laboradors a Catalunya. Per aquí comença la descolonització.
I això és el que hem vingut a fer avui aquí. Avui aquí som a l’única manifestació que no s’ha desconvocat. Perquè ens és igual si plou o no. Perquè ens és igual si plou o si fa calor. Perquè som catalans. Ens és igual. Som els putos amos del tros.
I això comença avui aquí. I a partir d’ara parlarem amb aquests termes: llibertat i descolonització. Llibertat dels catalans i descolonització de Catalunya.
Llibertat! Llibertat! Descolonització! Llibertat! Descolonització! Llibertat! Descolonització!
I acabarem, evidentment, com sempre, dient visca Catalunya. Però sobretot, sobretot, sobretot: visca les catalanes i els catalans! Les catalanes i els catalans, visca!